PULP ( pulp ) n. 1. A soft, moist, shapeless mass of matter. 2. A magazine or book containing lurid subject matter and being characteristically printed on rough, unfinished paper.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Stand by me

El grup de Manchester Oasis va irrompre en l'exigent panorama discogràfic britànic de la dèacda dels '90. El seu argument: el seu segon àlbum, (Whats the Story) Morning Glory? La resposta del públic: 20 milions de còpies venudes. Xifres astronòmiques només comparables a la seva comptència del moment, els Blur, grup que s'incloïa dins dels 'outsiders'...

La notícia, els oasis van treure nou cd (Dig Out Your Soul) el passat 6 d'octubre del 2008. No estic d'acord amb que 'les segones parts mai van ser bones', però els Oasis, i això no és exclusiu d'aquest darrer projecte, ja no tenen la força que els caracteritzava. És cert que els noranta fa temps que es van acabar, però hi ha una multitud de joves (i no tan joves) que fàcilment s'apuntarien al sentiment incoruptible d'aquell magnífic 'Wonderwall'.

Record de coses que ja no es fan

diumenge, 12 d’octubre del 2008

La funció fa l’art, art, i el disseny, disseny.

El dissenyador gràfic s’adapta al món per amb la intenció de fer-lo més fàcil; l’artista actua en resposta al món.

Les semblances entre els camps del disseny i de l’art són, com deia el diàleg, purament formals. Per tant, un cop hem vist en què s’assemblen, hem de preguntar-nos en què es diferencien. Per trobar les divergències d’aquests dos àmbits hem de buscar en la naturalesa de les coses. L’essencial és que l’art es fa preguntes i l’art soluciona problemes.

Estem parlant que l’artista actua a títol propi, mogut per una reflexió interior; al seu torn, el dissenyador respon a qui li paga, el qual li proposa un objectiu, que serà la finalitat última de l’obra del dissenyador. És evident, però, que en el procés, el dissenyador sabrà millor que ningú quines són les eines més adequades per assolir l’objectiu del client.

L’encàrrec dels dos professionals, l’objectiu final, és el que diferencia els dos camps. Les funcions del disseny són convènçer un client, provocar-li una reacció, una compra potser, o fer la vida més fàcil en un determinat àmbit. L’artista, en canvi, no es conforma al món, sinó que se li enfronta, i n’expressa la seva visió íntima i particular.